Ejercicio de simulación profesional: propuesta de ordenación de la Villa Olímpica en Sant Cugat del Vallés (Barcelona) / Sílvia Elias Román, Enrique Fita Alegre, Joaquín Suñer Pellicer, [et al.]



En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 78 (1988) , p. 87-91 : plàn.

Acuerdo sobre principios para la coordinación y asistencia técnica en materia de bancos de datos urbanos y regionales



En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 2 (04-06 1971), p. 70

Ensayo de bibliografía sobre problemática urbanística de Barcelona / Enrique Orduña Rebollo
Orduña Rebollo, Enrique


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 3 (07-09 1977), p. 110-114

"La Propagadora de Gas", de Gracia: articulación del territorio y administración municipal / Mercedes Arroyo
Arroyo i Huguet, Mercedes


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 94 (1992) , p. 61-77 : il.
Bibliografia. Notes.

En les ciutats del segle XIX el desenvolupament de l'enllumenat públic per gas fou bastant ràpid degut a dues característiques que presenta l'esmentat fluid: eficiència i estabilitat. Tot i així, aquest procés no es realitzà sense tensions. A partir de l'anàlisi de la implantació del fluid per gas a la vila de Gràcia s'expliquen els comportaments i les relacions de poder entre fabricants de gas, ajuntament i consumidors. Per als primers, la ciutat fou el potencial mercat on desenvolupar molt aviat pràctiques monopolístiques. Per al poder local l'enllumenat públic representà la possibilitat d'intervenir en el disseny del territori urbà. Per la seva banda, els consumidors influïren decisivament tant davant una situació monopolística que atemptava contra els seus interessos com per les accions que portaren a terme per a dotar a la ciutat de prestigi i seguretat.

Urbanismo y administración municipal. El caso de Barcelona entre 1842 y 1992 / Manuel Ribas Piera
Ribas i Piera, Manuel


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 94 (1992) , p. 161-168

L'autor realitza una nova lectura de la història de la planificació urbanística de Barcelona, segons la qual es demostraria com una determinada "idea de ciutat" plantejada després de l'enderrocament de les muralles, el 1859, ha pogut arribar fins els nostres dies superant tot tipus d'obstacles teòrics, polítics i administratius, convertint-se en el fil conductor que ha fet possibles la Barcelona del 92. En base a això, alerta, en aquests moments de "democràcia fatigada", sobre el perill de que la tecnocràcia neocapitalista i la seva forma de fer ciutat, puguin fer oblidar les utopies, els projectes i les idees que sustenten la base del projecte global d'aquesta ciutat, la seva comarca i la seva regió.

Es tierra perdida la que se destina a la edificación. Nicolás María Rubió y la dirección de parques públicos y arbolado del Ayuntamiento de Barcelona / Vicente Casals Costa
Casals i Costa, Vicenç


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 94 (1992) , p. 125-145 : plàn.
Bibliografia. Notes. Inclou dos textos de Nicolàs Maria Rubió i Tudurí.

Durant la segona meitat del segle XIX l'administració municipal progressivament assumí la necessitat de dotar a les ciutats de jardins, parcs i altres espais verds per raons higièniques i de demanda social. Aquest procés donà lloc a la creació de serveis especialitzats en el si dels ajuntaments, la qual cosa, en el cas de Barcelona, arribà a la seva constitució plena i en un sentit modern el 1917. Nicolàs Maria Rubió i Tudurí fou la figura clau del mateix entre la data esmentada i el 1937, període en el que es configurà el sistema bàsic d'espais verds de la ciutat. Influenciat pel model urbanístic de la "ciutat-jardí" i per la figura de l'enginyer francès J.C.N. Forestier, durant els vint anys en els que estigué al capdavant de la direcció dels parcs públics i arbrat de l'ajuntament barceloní desenvolupà un paper de primera línia en les transformacions urbanes de la ciutat.

Transporte caro y crecimiento urbano. El tráfico tranviario en Barcelona, 1872 - 1914 / José Luis Oyón
Oyón Bañales, José Luis


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 94 (1992) , p. 107-123 : plàn., gràf.
Bibliografia i fonts. Notes.

L'article explora, pel cas de Barcelona, algunes relacions entre transport i creixment urbà a l'època anterior a la democratització del transport públic. Una vegada establerta la importància relativa dels diferents mitjans de transport intraurbà des de mitjans del segle XIX, el treball se centra en el tramvia, el sistema de transport hegemònic a Barcelona. Es proposa com a criteri el mètode d'examinar les xifres de trànsit i el seu repartiment diferenciat entre les classes socials i a l'espai urbà. Per a l'era del transport car, almenys fins a la Primera Guerra Mundial, el trànsit tramviari mostra una influència marcada en un sector determinat de la ciutat, el sector nord-oest, lloc d'assentament prinvilegiat de les capes socials més acomodades. El tramvia contribuí així a reforçar la divisió social de l'espai urbà preexistent, amb un impacte destacable també en la transformació dels suburbis de segona residència en barris acomodats de residència permanent.

Apuntes sobre el impacto económico de los Juegos Olímpicos de Barcelona / Pau Verrie
Verrié i Faget, Frederic Pau


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 93 (1992) , p. 65-69

L'autor, director d'administració i finances del COOB, analitza el complicat engranatge econòmic que ha de desplegar-se per a la realització d'una activitat tan especial com els Jocs Olímpics i la seva posterior repercusió en la ciutat que els acull. S'exposa la creació, ja el 1985, de l'estructura-suport de la inversió, a través de l'empresa municipal AOMSA i l'associació empresarial Barcelona Olímpica, passant després a desglossar els diferents components d'aquesta important inversió, per acabar analitzant l'impacte final de tot plegat en la ciutat de Barcelona.

Las Infraestructuras de transporte y la transformación metropolitana / Manuel Herce Vallejo
Herce i Vallejo, Manuel


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 93 (1992) , p. 53-63 : il., plàn.

La inversió en infraestructures de transport, exclusivament viària, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, s'ha siutat a l'entorn dels 200.000 milions de pessetes. El volum d'inversió pública efectuat en cinc anys, que supera la inversió global viària en l'àmbit metropolità de tot el període anterior des de la Guerra Civil, ha de tenir per força una incidència de primer grau sobre la conformació territorial de la metròpoli, sobre l'organització de les seves activitats econòmiques, sobre el trànsit i el transport, i sobre la pròpia imatge física de la ciutat.

La Villa Olímpica, inicio de cambio en el modelo urbano de Barcelona / Manuel Ribas Piera
Ribas i Piera, Manuel


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 93 (1992) , p. 15-28 : il., plàn.
Notes.

El present article se centra en l'anàlisi del fet insòlit (1984) d'assentar la Vila Olímpica sobre un tros de "ciutat maleïda". Malgrat la maledicció, iniciada ja al segle XVIII amb la implantació de la Ciutadella, ostentava,i ostenta, una situació privilegiada sobre les platges de la costa nord del terme municipal barceloní. La pretesa maledicció deformà de tal manera el creixement qualitatiu que la ciutat canvià, malgrat tot, el model marítim consolidat a l'Edat mitjana per forçar el que tots hem conegut al llarg d'aquests dos darrers segles: una ciutat que creix prestigiosament cap a ponent, és a dir, cap a l'interior. L'assentament de la Vila Olímpica suposarà la primera pedra d'una nova estructura i forma de la ciutat.

Evolución del planeamiento urbanístico en los años ochenta en Barcelona. Del Plan General Metropolitano a la recuperación urbana de la ciudad / Joan Busquets
Busquets i Grau, Joan


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 93 (1992) , p. 31-51 : il., plàn.
Bibliografia. Notes.

Segons l'autor, explicar el procés urbanístic de Barcelona als anys 80 suposa descriure la forta transformació en termes de planificació i d'actuació urbana que ha experimentat la ciutat. Permet al mateix temps reflexionar d'una manera més àmplia sobre la condició nova dels plans i de la projectació urbanística als anys vuitanta. Alhora, aquest procés posa en evidència els temes que continuaran essent centrals en la majoria de les grans ciutats.

A modo de introducción: algunas cuestiones en torno a la transformación de Barcelona 1992 / Ramón López de Lucio
López de Lucio, Ramón


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 93 (1992) , p. 5-12 : il., plàn.

L'article realitza un repàs al significat de les transformacions urbanes sofertes per Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics, que sobrepassen en molt els equipaments i serveis directament lligats amb ells. Basant-se en la literatura més recent i en algunes de les aportacions que diferents especialistes efectuen en aquest número de la revista "Ciudad y territorio" (Busquests, Ribas Piera, Herce, ...), s'evalua el paper del planejament urbanístic i els efectes en la reestructuració de l'espai central de la metròpoli i de la seva perifèria immediata.

Reforma social, servicios asistenciales e higienismo en la Barcelona de fines del siglo XIX / Horacio Capel, Mercedes Tatjer
Capel Sáez, Horacio


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 89 (1991) , p. 81-94 : plàn., il.

Al darrer terç del segle XIX la ciutat de Barcelona és un centre industrial de primer ordre que assolirà els 500.000 habitants gràcies a la immigració. Les dures condicions d'habitabilitat, les diferències funcionals dels diferents barris mostren un espai fortament segregat que es traduïa en alts índexs de mortalitat, en especial en els barris obrers i populars, i en la presència de mendicitat i pobresa. La temença de la burgesia davant una possible revolució social està present en els debats urbanístics de l'època i donarà lloc a la creació de serveis assistencials i de control social tan públics com privats, una part d'ells de la mà d'ordes religiosos. Per a combatre la malaltia i l'alta morbilitat l'Ajuntament desenvolupà una important tasca dirigida a les capes populars a través del Cos Mèdic Municipal de la xarxa de dispensaris, l'assistència mèdica domiciliària, la millora i diversificació de la infraestructura hospitalària i, finalment, la creació de l'Institut Municipal d'Higiene el 1891. Peça clau de la política de sanejament serà la creació de la xarxa de clavegueram (1891).

Barcelona: el proyecto Ciudades Saludables. Un marco para los sistemas locales de salud / Eduardo Spagnolo de la Torre, Jaume Costa Galobart
Spagnolo de la Torre, Eduardo


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 89 (1991) , p. 29-36
Bibliografia. Notes.

Segons els autors, és evident que la salut de la població millora a través d'accions dutes a terme des de fora del sector sanitari (tota acció que augmenti el grau d'educació, de qualitat de vida, de llibertat i de solidaritat dels ciutadans estarà augmentant també la seva salut), i és per això que la salud és en primer lloc un assumpte polític i, només en segon terme, una qüestió tècnica. Aquest treball presenta l'experiència de Barcelona i analitza l'impacte potencial sobre la salut dels ciutadans de les diferentes iniciatives sociopo-polítiques desenvolupades des de les primeres eleccions democràtiques en el marc conceptual de les "ciutats saludables".

La Encuesta metropolitana: la sociedad barcelonesa de 1985 a 1990 / Marina Subirats, Faustino Miguélez
Subirats Martori, Marina


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 88 (1991) , p. 91-100
Notes.

A partir de la realització de l'enquesta metropolitana de Barcelona es desenvolupa, en primer lloc, una reflexió sobre l'ús de les grans enquestes com instruments de coneixement de la vida social; i, en segon lloc, es descriuen alguns dels canvis de l'estructura social, les formes d'activitat laboral, els hàbits econòmics, etc., que s'han produït a Barcelona en aquest quinquenni. L'article es clou amb la descripció d'algunes de les formes d'actuació dels grups hegemònics en la vida política i cultural de la capital catalana.

Los Estudios de impacto social en medio urbano: el primer cinturón de ronda de Barcelona / Rosa Junyent Comas
Junyent i Comas, Rosa


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 85 (1990) , p. 25-37 : il., plàn.
Notes.

L'article aborda l'anàlisi de l'impacte social d'una obra pública en el medi urbà, com és el I Cinturó de Ronda de Barcelona. Després de la descripció metodològica dels estudis d'impacte social, es descriuen els antecedents històrics i polítics de la construcció d'aquest important tram viari, que s'integra actualment en les importants obres de cara al 92. La polèmica sobre el seu traçat, tan a nivell tècnic com polític, es reflexaria en les mobilitzacions populars contra aquesta obra. Conclou l'autora exposant la necessitat de plantejar des de bon començament la negociació amb els afectat i aprofitar al màxim les potencialitats positives de les obres públiques, car la intervenció sobre la propietat del sòl que comporta la creació d'infraestructures, en definitiva, una política d'acció urbana, ha de repercutir en benefici de la col·lectivitat afectada.

Dinámica y localización de las actividades de oficina: el caso de Barcelona / María del Mar Isla, Enric Ripoll, Antoni Soy, [et al.]



En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 80 (1989) , p. 75-88 : gràf.
Bibliografia i fonts. Notes. Resum en castellà i anglès.

Segons els autors, les activitats d'oficina han mostrat en els darrers anys a Barcelona un ritme de creixement molt elevat, seguint la dinàmica de les grans ciutats europees. Aquest procés de creixement es tradueix en una paulatina terciarització de les funcions dels centres urbans i en un canvi de la morfologia dels esmentats centres, desplaçant altres activitats econòmiques i afavorint el despoblament d'aquestes zones. L'article analitza la situació actual de les oficines en el municipi de Barcelona, la seva estructura i localització i presenta una previsió de la seva dinàmica fins a l'any 2000. Els resultats obtinguts suggereixen que, donada la continuïtat de la tendència expansiva, la pressió sobre els centres urbans es mantindrà si no s'apliquen estratègies de descentralització.

El Plan del Espacio Rural Metropolitano de Barcelona / Xabier Eizaguirre Garaitagoitia
Eizaguirre i Garaitagoitia, Xabier


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 75 (1988) , p. 33-54 : map., gràf.

Localización urbana de los equipamientos comunitarios en el Plan de la Corporación Metropolitana de Barcelona / J. Riera Figueres
Riera Figueres, J.


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 2 (04-06 1979), p. 93-106

La Ciudad industrial / José Luis López Aranguren
Aranguren, José Luis López


En: Ciudad y territorio. Madrid, núm. 3-4, 57-58 (1983) , p. 45-51